El mirall de la vida

Porto un temps negatiu. Em sento que els somriures me'ls arrenquen. No soc així. Soc una persona afable. Con 'don de gentes' que dirien els castellans. Però porto un temps on diferents problemes m'ofeguen i fan que oferir un somriure es faci un acte difícil. He comprovat que la sol·litut no em prova bé. Jo, un fill únic convençut, dient que la sol·litud no és per mi.

Però aquesta sol·litut, aquest moments de reflexió en els que estic inmers m'estant fent arribar a una clara conclussió. No hi ha res que porti a millor solució que l'actitut que oferim nosaltres mateixos enfront moments com els que estic passant. No val la pena maltractar-se. Els problemes es solucionen amb el temps, i el temps passa més ràpid amb una actitud possitiva. L'actitud que he d'oferir als altres i que serà la mateixa actitud que rebré dels demés.

Passem pàgina. És qüestió que passi el temps amb una actitud òptima i arribarem tots plegats a moments de plenitud que ara no podem trobar.

La vida és un mirall on es reflexa tot allò que li oferim a la vida. Si ens mostrem tristos, rebrem llàstima; en canvi, si fem el cor fort i mostrem alegria, això mateix ens serà retornat. Què fàcil, oi? Doncs aplique-m'ho !!!