Bolaño

Vive.
O trabaja.
Pero no huevées.

Bolaño, R.

Només una plaça d'anglès

Dels 55 instituts de secundària que hi ha al Baix Llobregat, només s'ha de cobrir la baixa d'un professor d'anglès del Bruguers de Gavà. Quina bona salut que té la comunitat docent del Baix Llobregat...

Ordenant les idees

Porto un temps notant com estic mantenint un desordre mental que em condueix cap a la pèrdua del temps o almenys una no optimització del mateix. Tinc moltes coses al cap, moltes coses que fer, i totes són petites i prescindibles a curt espai de temps encara que necessàries a la llarga. I les vaig deixant de banda. I les vaig fent sense ordre ni sentit. I segueixen aquí i allà. Desordenades.

Quan em torni a llevar, ho apuntaré en un full i aniré endreçant aquestes petites coses, resolent cada una d'elles, el·liminant-les d'aquest 'check list' mental que no em condueix enlloc.

L'ordre és necessari i quan tens molts projectes pendents, indispensable per no perdre't entre vaguetats. Mirar sempre els projectes i visualitzar el final d'aquest tunel, que encara que es vegi negre, no ens hem de perdre en el desordre autèntic.

Tres sons sonen dins de mi

Tres sons sonen al voltant meu. Quan nedo el colpeig de l’aigua envaeix les meves oïdes ofegant qualsevol altre so. Si més no, s’alterna la sordesa amb un breu soroll d’ambient difícil d’apreciar. Avanço dins el medi, agafant-me a un fil inexistent que m’ajuda a avançar braçada rera braçada cap endavant, inspirant de l’aire, espirant a l’aigua, formant bombolles encegadores que es barregen amb els peus del meu predecessor. Un braç i l’altre m’arrosseguen a la costa. De nou a terra ferma.

Allà mateix, m’alço de l’aigua i pujo sobre el cavall metàl·lic, amb rodes i tracció humana. Un cop allà, tornen sons diferents, més apagats, que deixen sentir d’altres més: com l’aire lluita contra mi, com l’asfalt intenta agafar-me, com els components llisquen entre ells per fer la feina més fàcil. O difícil. I el meu cos, que esbufega a ritme de pedal, que s’ofega quan repunta cap el cel, que descansa quan va cap avall. La llum, l’aire, les olors. I els colors que adornen el camí m’ofereixen el delit de l’essència ciclista. La sensació de llibertat que m’inunda i m’arrossega cap al plaer més extenuant.

Tot fet toca baixar-se, vestir les sabatilles i acabar el darrer tram del camí. A peu aquest cop. Soroll intermitent que colpeja un cop i altre sobre el terra, sentint els sons aliens a mi, mentre procuro ensordir mitjaçant la respiració agònica del córrer a peu. Extenuació. Suor. Agonia. Desesperació. No val deturar-se ara, que l’arribada ja és a la vista. Se’ns el cor a la gola, l’aire que et manca i dolor per tot arreu, però no val a badar. Ja estem arribant i l’agonia desapareix en ella mateixa. Un pèl més i ja hi som, ens diem tots. I és cert. Quan abans arribis, abans somiaràs en la següent. Per què mai és tant dolent com per no voler estar-s’hi un cop més.

El mirall de la vida

Porto un temps negatiu. Em sento que els somriures me'ls arrenquen. No soc així. Soc una persona afable. Con 'don de gentes' que dirien els castellans. Però porto un temps on diferents problemes m'ofeguen i fan que oferir un somriure es faci un acte difícil. He comprovat que la sol·litut no em prova bé. Jo, un fill únic convençut, dient que la sol·litud no és per mi.

Però aquesta sol·litut, aquest moments de reflexió en els que estic inmers m'estant fent arribar a una clara conclussió. No hi ha res que porti a millor solució que l'actitut que oferim nosaltres mateixos enfront moments com els que estic passant. No val la pena maltractar-se. Els problemes es solucionen amb el temps, i el temps passa més ràpid amb una actitud possitiva. L'actitud que he d'oferir als altres i que serà la mateixa actitud que rebré dels demés.

Passem pàgina. És qüestió que passi el temps amb una actitud òptima i arribarem tots plegats a moments de plenitud que ara no podem trobar.

La vida és un mirall on es reflexa tot allò que li oferim a la vida. Si ens mostrem tristos, rebrem llàstima; en canvi, si fem el cor fort i mostrem alegria, això mateix ens serà retornat. Què fàcil, oi? Doncs aplique-m'ho !!!